De vegades un fa les coses per impuls, sense pensar-s'ho gaire. És d'allò que dius: mira, ara "toca", endavant. I sense saber per què en pocs minuts has omplert i enllestit una inscripció i ja estàs embolicat davant una nova aventura, un repte, un objectiu que es convertirà en la teva fita a assolir en els mesos següents... "Una altra vegada l'Ultra?" em deien... Doncs sí, una altra vegada i les que vindran... Perquè Tramuntana és Tramuntana i a les Balears poques curses són tan espectaculars com aquesta, a espera, això sí, que surti l'oportunitat de córrer el Camí de Cavalls de Menorca, que per mi seria la cursa homònima al FART de Formentera. Per allò de completar el perímetre d'una illa. Però per ara...
El cas és que tenia ganes de fer-la. Tenia ganes que arribés el dia i a falta d'una setmana sabia que que tot el peix estava venut. Fins i tot, puc assegurar que ja estava cansat de córrer. Massa córrer. Córrer de matí, de tarda, al migdia, de nit, amb fred, amb calor, amb vent, sota la pluja, tot sol, amb companyia... Però havia pagat la pena per sortir d'Eivissa amb la idea de poder participar en una de les curses més dures i exigents de les que actualment es celebren a les Balears: L'Ultra Trail Serra de Tramuntana.
Les il·lusions a flor a de pell. Molts són els que es presenten, molts els que "punxen" veient el seu somni de ser "finisher" truncats, moltes vegades per causes totalment alienes a les seves voluntats: accidents i transtorns de tot tipus són absolutament habituals en aquest tipus de prova.
Aspecte del poliesportiu d'Andratx pocs minuts abans de la cursa.
